Aquest powerpoint el puc penjar al bloc amb el programa Slideshare, aquest l'hem après a utilitzar a les classes de TIC.
¿Qui Ets Tu?
View more presentations from Anna.
Entradas
RECTIFICACIÓ TREBALL WIKIPÈDIA
Hace 15 años
viernes, 30 de octubre de 2009
Descripció d'una persona
A la última classe de comunicació oral escrita i digital, cada un de nosaltres vam haver de presentar el nostre powerpoint amb una descripció d'un company/a de classe. Un cop vista la presentació, la resta de companys havia d'esbrinar qui era la persona de la que es paralava en el powerpoint mitjançant les diverses pistes que nosaltres donàvem.
Aquest powerpoint el puc penjar al bloc amb el programa Slideshare, aquest l'hem après a utilitzar a les classes de TIC.
Aquest powerpoint el puc penjar al bloc amb el programa Slideshare, aquest l'hem après a utilitzar a les classes de TIC.
jueves, 29 de octubre de 2009
Comunicació oral, escrita i digital 28.10.09
Dimecres dia 28, després d'haver llegit el llibre de "Com parlar bé en públic" vam haver de fer entre tots un decàleg del bon comunicador. Ens vam dividir per grups de 5 persones aproximadament i cada un havia d'anotar 10 frases per posar en aquest decàleg. Desrpés les vam posar totes en comú i el resultat va estar aquest:
DECÀLEG DEL BON COMUNICADOR
Relacionat amb el contingut
El contingut ha d’estar ben estructurat i clar, cal donar a conèixer al públic la intenció del discurs:
- Fer-se les 4 preguntes bàsiques: per què, què, a qui i com.
- Preparar un bon guió
- Exposar a la introducció les idees principals del discurs.
- Saber argumentar i exemplificar.
- Marcar clarament el final del discurs, destacant les idees principals destacades i trobant la frase clau per tancar el discurs
Cal tenir preparat recursos per introduir en el moment adequat del discurs
- L’orador ha de ser capaç d’improvisar.
- En el discurs no ha de mancar ni ha de sobrar res.
- El bon comunicador ha d’evitar les “coletillas”
Llenguatge corporal
L’orador ha de procurar fer una bona gesticulació, tenir cura de la posició, les mirades, el somriure, i utilitzar tècniques per amagar el nerviosisme, etc.
- Ensenyar el cos sencer dóna seguretat tant a l’orador, com a l’espectador.
- Controlar la respiració, ajuda a controlar els nervis.
- Desplaçar el cos per aproximar-se al públic
- Tenir cura del vestit. Portar la indumentària adequada al públic, respectant sempre la personalitat de l’orador
La veu
Utilitzar un bon to de veu, procurant modular tant el ritme com el volum, acompanya a fer més entenedor el discurs i a destacar els elements claus
- Bon ús de la veu (intensitat, volum, velocitat, entonació, articulació, vocalització, pauses, silencis, ...).
- Claredat i bona pronúncia
La qualitat del llenguatge oral és un dels elements del discurs que fa que els oients puguin seguir i comprendre amb més facilitat.
- Bon ús del llenguatge oral: sintaxi, lèxic, vocabulari, claredat, precisió, brevetat, oposició i antítesi.
- S’ha de parlar amb claredat i fer ús de frases curtes.
Elements de l’entorn . Proxèmia
Cal tenir cura de l’entorn on es fa el discurs, per tal de crear un clima adequat.
- Eliminar sorolls externs que puguin distreure o crear neguit.
- Procurar que la llum natural o artificial creï un clima agradable
- La comoditat dels seient per als oients és un factor que ajuda a posar més atenció
- L’orador ha de sentir-se còmode i disposar d’un espai on moure’s, on deixar els fulls... i si cal una bona taula
- Cal vetllar per tal que tan l’orador com els oients es puguin comunicar visualment
L’ús dels audiovisuals, és un bon recurs per acompanyar el discurs i a la vegada donar pautes per seguir el contingut.
- És important no abusar dels mitjans audiovisuals i no posar-hi tot el contingut
- La introducció d’imatges i exemples, o frases fetes, mitjançant els audiovisuals ajuda a comprendre i recordar el discurs
Estratègies per a captar el públic
Una bona actitud de proximitat ajuda a adquirir una major complicitat amb el públic
- Si utilitza l’ humor capta millor al públic.
DECÀLEG DEL BON COMUNICADOR
Relacionat amb el contingut
El contingut ha d’estar ben estructurat i clar, cal donar a conèixer al públic la intenció del discurs:
- Fer-se les 4 preguntes bàsiques: per què, què, a qui i com.
- Preparar un bon guió
- Exposar a la introducció les idees principals del discurs.
- Saber argumentar i exemplificar.
- Marcar clarament el final del discurs, destacant les idees principals destacades i trobant la frase clau per tancar el discurs
Cal tenir preparat recursos per introduir en el moment adequat del discurs
- L’orador ha de ser capaç d’improvisar.
- En el discurs no ha de mancar ni ha de sobrar res.
- El bon comunicador ha d’evitar les “coletillas”
Llenguatge corporal
L’orador ha de procurar fer una bona gesticulació, tenir cura de la posició, les mirades, el somriure, i utilitzar tècniques per amagar el nerviosisme, etc.
- Ensenyar el cos sencer dóna seguretat tant a l’orador, com a l’espectador.
- Controlar la respiració, ajuda a controlar els nervis.
- Desplaçar el cos per aproximar-se al públic
- Tenir cura del vestit. Portar la indumentària adequada al públic, respectant sempre la personalitat de l’orador
La veu
Utilitzar un bon to de veu, procurant modular tant el ritme com el volum, acompanya a fer més entenedor el discurs i a destacar els elements claus
- Bon ús de la veu (intensitat, volum, velocitat, entonació, articulació, vocalització, pauses, silencis, ...).
- Claredat i bona pronúncia
La qualitat del llenguatge oral és un dels elements del discurs que fa que els oients puguin seguir i comprendre amb més facilitat.
- Bon ús del llenguatge oral: sintaxi, lèxic, vocabulari, claredat, precisió, brevetat, oposició i antítesi.
- S’ha de parlar amb claredat i fer ús de frases curtes.
Elements de l’entorn . Proxèmia
Cal tenir cura de l’entorn on es fa el discurs, per tal de crear un clima adequat.
- Eliminar sorolls externs que puguin distreure o crear neguit.
- Procurar que la llum natural o artificial creï un clima agradable
- La comoditat dels seient per als oients és un factor que ajuda a posar més atenció
- L’orador ha de sentir-se còmode i disposar d’un espai on moure’s, on deixar els fulls... i si cal una bona taula
- Cal vetllar per tal que tan l’orador com els oients es puguin comunicar visualment
L’ús dels audiovisuals, és un bon recurs per acompanyar el discurs i a la vegada donar pautes per seguir el contingut.
- És important no abusar dels mitjans audiovisuals i no posar-hi tot el contingut
- La introducció d’imatges i exemples, o frases fetes, mitjançant els audiovisuals ajuda a comprendre i recordar el discurs
Estratègies per a captar el públic
Una bona actitud de proximitat ajuda a adquirir una major complicitat amb el públic
- Si utilitza l’ humor capta millor al públic.
Seminari 27.10.09
En aquesta sessió de Seminari del dimarts vam començar com sempre fem, explicant un conte. En aquesta ocasió van ser dos: "Rinxols d'or" per la Bea Barreal i "Els tres porquets" per l'Esther.
Un cop explicats els dos contes vam parlar tots sobre què ens havien semblat, i si trobavem a faltar alguna cosa en l'explicació.
Foto extreta de: http://www.dmusics.com/cat/Audicions/els-tres-porquets-musics-g.jpg
Foto extreta de: http://blocs.xtec.cat/lacustaria/files/2008/04/ricitos9.jpg
A continuació, vam haver d'escollir un tema per a fer un debat al dia següent. Van sortir diversos temes: fer colònies, uniforme escolar, la natació... Cada un de nosaltres va fer la seva pròpia votació i finalment va sortir el tema de l'uniforme escolar. Ens vam dividir en dos grups, uns a favor i els altres en contra, i a partir d'aquests grups haviem de buscar informació i el dia següent argumentar si estavem en contra o a favor.
Per acabar, ens va repertir els treballs del llibre de lectura, corregits i amb la nota posada.
Frase: "Si o no a l'uniforme escolar"
Un cop explicats els dos contes vam parlar tots sobre què ens havien semblat, i si trobavem a faltar alguna cosa en l'explicació.
Foto extreta de: http://www.dmusics.com/cat/Audicions/els-tres-porquets-musics-g.jpg
Foto extreta de: http://blocs.xtec.cat/lacustaria/files/2008/04/ricitos9.jpg
A continuació, vam haver d'escollir un tema per a fer un debat al dia següent. Van sortir diversos temes: fer colònies, uniforme escolar, la natació... Cada un de nosaltres va fer la seva pròpia votació i finalment va sortir el tema de l'uniforme escolar. Ens vam dividir en dos grups, uns a favor i els altres en contra, i a partir d'aquests grups haviem de buscar informació i el dia següent argumentar si estavem en contra o a favor.
Per acabar, ens va repertir els treballs del llibre de lectura, corregits i amb la nota posada.
Frase: "Si o no a l'uniforme escolar"
viernes, 23 de octubre de 2009
Audacity (pràctica)
Aquesta és la pràctica que jo he fet utilitzan l'Audacity. He agafat un arxiu mp3 i l'he obert amb l'audacity. Un cop obert, he seleccionat un tros de la cançó i li he baixat la veu utilitzant un fader d0entrada i un de sortida. En una altre pista, he gravat una frase amb la meva veu i l'he col·locat en la part on he baixat la veu de la canço.
El resultat ha estat aquest:
El resultat ha estat aquest:
Conceptes bàsics d'imatge digital.
Les imatges de mapa de bits són les realitzem amb una càmera de fotos, un scanner,... Les característiques més importants d’aquestes imatges són:
La grandària: es refereix a la quantitat de píxels que té una imatge. Per mesurar-ho hem de multiplicar la quantitat de píxels que té la foto hortizontalment, per la quanitat de píxels que té verticalment.
El pes: és el que ocupa la imatge en l'ordinador. Es mesura amb Bytes o/i els seus múltiples.
La resolució: és una mesura de proporció. Es mesura en píxels per pulsada (ppp).
La profunditat del color: Com més color té una imatge més realista és. Fa referència al nombre màxim de colors que pot tenir una imatge.
1TB --> 1000GB
1GB --> 1000MB
1MB --> 1000KB
La grandària: es refereix a la quantitat de píxels que té una imatge. Per mesurar-ho hem de multiplicar la quantitat de píxels que té la foto hortizontalment, per la quanitat de píxels que té verticalment.
El pes: és el que ocupa la imatge en l'ordinador. Es mesura amb Bytes o/i els seus múltiples.
La resolució: és una mesura de proporció. Es mesura en píxels per pulsada (ppp).
La profunditat del color: Com més color té una imatge més realista és. Fa referència al nombre màxim de colors que pot tenir una imatge.
1TB --> 1000GB
1GB --> 1000MB
1MB --> 1000KB
Perfil d'un bon comunicador
COSES QUE DESCRIUEN A UN BON COMUNICADOR
És important que sigui una persona…
o Segura de sí mateix
o Que vocalitzi correctament i amb les pauses adequades
o Que no tingui vergonya al parlar en públic
o Que estructuri bé el contingut, coneixent la informació que exposarà
o Que parli amb una entonació adient
o Que tingui un vocabulari ampli, i portar-ho a terme tenint en compte el receptor al qual va dirigit
o Que utilitzi un bon llenguatge no verbal (gestos, mirades, recursos...)
o Que tingui una bona aparença física, adequada a la situació
o Que tingui bona capacitat d’improvisar
o Que sàpiga captar l’atenció de l’espectador
o Que tingui capacitat de sintetitzar el contingut
o Dinàmica, i amb recursos
o Que utilitzi suport tècnic, quan sigui necessari
o Que conegui al públic, al qual es dirigeix
o Que tingui poder de convicció i de persuasió
Seria bo que tothom tingués aquestes característiques per poder expressar-nos correctament, però també podem trobar persones que s’expressen perfectament i no reuneixen tots aquests punts.
Per tant, per millorar poc a poc la nostra expressió en públic el que podem fer és triar primer les característiques més bàsiques, per desprès perfeccionar-ho amb la resta.
Així no serà tant complicat ser un bon comunicador!
És important que sigui una persona…
o Segura de sí mateix
o Que vocalitzi correctament i amb les pauses adequades
o Que no tingui vergonya al parlar en públic
o Que estructuri bé el contingut, coneixent la informació que exposarà
o Que parli amb una entonació adient
o Que tingui un vocabulari ampli, i portar-ho a terme tenint en compte el receptor al qual va dirigit
o Que utilitzi un bon llenguatge no verbal (gestos, mirades, recursos...)
o Que tingui una bona aparença física, adequada a la situació
o Que tingui bona capacitat d’improvisar
o Que sàpiga captar l’atenció de l’espectador
o Que tingui capacitat de sintetitzar el contingut
o Dinàmica, i amb recursos
o Que utilitzi suport tècnic, quan sigui necessari
o Que conegui al públic, al qual es dirigeix
o Que tingui poder de convicció i de persuasió
Seria bo que tothom tingués aquestes característiques per poder expressar-nos correctament, però també podem trobar persones que s’expressen perfectament i no reuneixen tots aquests punts.
Per tant, per millorar poc a poc la nostra expressió en públic el que podem fer és triar primer les característiques més bàsiques, per desprès perfeccionar-ho amb la resta.
Així no serà tant complicat ser un bon comunicador!
Comunicació oral, escrita i digital ( Una imatge no val més que mil paraules)
Aquest capítol anomenat "Una imatge val més que mil paraules", està extret del llibre “Una imatge no val més que mil paraules” de l'autor TUSON,J.
El fragment que hem llegit tracta sobre el fet de la utilització d'una imatge o d'una paraula en situacions diverses.
La diferència que trobem entre un concepte i l’altre, és que una imatge no et permet anar més enllà de la realitat, d'allò que veus , en canvi, les paraules en un text ens permeten crear les nostres pròpies imatges sobre el que creiem que es la realitat del que llegim.
Per exemple en una autopista les imatges són més utilitzades alhora d’informar i d'aquesta manera no caus en la distracció que suposaria anar en cotxe i llegir un text.
Actualment, la imatge està agafant una gran importància i la podem veure en el cinema i la televisió.
En conclusió no s'ha de donar més importància a una imatge o a les paraules del text ja que depèn de la situació s'utilitzarà una o l'altre.
El fragment que hem llegit tracta sobre el fet de la utilització d'una imatge o d'una paraula en situacions diverses.
La diferència que trobem entre un concepte i l’altre, és que una imatge no et permet anar més enllà de la realitat, d'allò que veus , en canvi, les paraules en un text ens permeten crear les nostres pròpies imatges sobre el que creiem que es la realitat del que llegim.
Per exemple en una autopista les imatges són més utilitzades alhora d’informar i d'aquesta manera no caus en la distracció que suposaria anar en cotxe i llegir un text.
Actualment, la imatge està agafant una gran importància i la podem veure en el cinema i la televisió.
En conclusió no s'ha de donar més importància a una imatge o a les paraules del text ja que depèn de la situació s'utilitzarà una o l'altre.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
