jueves, 10 de diciembre de 2009

Recitació

Ahir també em va tocar exposar la meva recitació. No la vaig fer sola, sinó amb la Bea i l'Esther. Vam escollir recitar un conte infantil anomenat "La Bruixa Maduixa".
Aquí us deixo el conte per si a algú li interessa.

Una vegada hi havia una bruixa trempada i riallera. Li agradava volar amb la seva escombra per sobre de les muntanyes, però el que més li agradava a la bruixa eres les maduixes, per això tots li deien la bruixa maduixa.
Vivia en una casa molt bonica que tenia forma d’una gran maduixa. Tenia un petit jardí on cada dia regava i cuidava les seves maduixeres.
Am les maduixes del seu jardí, la bruixa feia per berenar uns pastissos de maduixa per a llapar-se’n els dits, i li agradava molt convidar a tots els seus amics.
També preparava pocions de maduixa per desfer encanteris, pomada de maduixa per a dolors imaginaris i xarop de maduixa per fer somriure.
La bruixa maduixa també era una gran artista i, és clar, pintava el que més li agradava: les seves maduixes.
Un dia la bruixa tenia molta gana. Primer va menjar una amanida de maduixes, i després maduixes amb nata. Com que encara tenia gana es va menjar un bon tros de pastís de maduixa, i per acabar un enorme gelat de maduixa.
Va menjar tantes maduixes que la seva panxa va anar creixent i creixent. Al final, la seva panxa era tan grossa que la bruixa maduixa gairebé no es podia moure.
- Em sembla que tinc un empatx de maduixes! Va pensar la bruixa.
I va decidir d’anar a passejar una mica per la muntanya.
Va caminar i caminar fins que es va sentir molt cansada i es va estirar a l’ombra d’un gran arbre i en un moment es va quedar adormida.
De cop i volta, la bruixa es va despertar. S’havia adormit sota una pomera i una poma li havia caigut al cap. La bruixa va mirar la poma amb mala cara, però com que tenia gana, se la va menjar.
- HUMMMM! Que bona!- va pensar
I Des de aquell dia, la bruixa maduixa va tastar les peres i les taronges, el meló i els tomàquets i moltes més coses bones, encara que les seves postres preferides continuaven sent les maduixes.

No hay comentarios:

Publicar un comentario