DEBAT: Pla Bolonoya

Dimecres vam realitzar el debat a l'assignatura de comunicació oral, escrita i digital. El nostre debat tractava sobre el Pla Bolonya, un tema molt actual que ens afecta a tots nosaltres, els estudiants.
Vam haver de fer dos grups, uns a favor i els altres en contra, en va costar una mica ja que tothom volia formar part del grup en contra.
Tot i això crec que el debat va quedar força bé. Si voleu escoltar un debat professional que he trobat al youtube, us el penjo aquí.

Recitació

Ahir també em va tocar exposar la meva recitació. No la vaig fer sola, sinó amb la Bea i l'Esther. Vam escollir recitar un conte infantil anomenat "La Bruixa Maduixa".
Aquí us deixo el conte per si a algú li interessa.

Una vegada hi havia una bruixa trempada i riallera. Li agradava volar amb la seva escombra per sobre de les muntanyes, però el que més li agradava a la bruixa eres les maduixes, per això tots li deien la bruixa maduixa.
Vivia en una casa molt bonica que tenia forma d’una gran maduixa. Tenia un petit jardí on cada dia regava i cuidava les seves maduixeres.
Am les maduixes del seu jardí, la bruixa feia per berenar uns pastissos de maduixa per a llapar-se’n els dits, i li agradava molt convidar a tots els seus amics.
També preparava pocions de maduixa per desfer encanteris, pomada de maduixa per a dolors imaginaris i xarop de maduixa per fer somriure.
La bruixa maduixa també era una gran artista i, és clar, pintava el que més li agradava: les seves maduixes.
Un dia la bruixa tenia molta gana. Primer va menjar una amanida de maduixes, i després maduixes amb nata. Com que encara tenia gana es va menjar un bon tros de pastís de maduixa, i per acabar un enorme gelat de maduixa.
Va menjar tantes maduixes que la seva panxa va anar creixent i creixent. Al final, la seva panxa era tan grossa que la bruixa maduixa gairebé no es podia moure.
- Em sembla que tinc un empatx de maduixes! Va pensar la bruixa.
I va decidir d’anar a passejar una mica per la muntanya.
Va caminar i caminar fins que es va sentir molt cansada i es va estirar a l’ombra d’un gran arbre i en un moment es va quedar adormida.
De cop i volta, la bruixa es va despertar. S’havia adormit sota una pomera i una poma li havia caigut al cap. La bruixa va mirar la poma amb mala cara, però com que tenia gana, se la va menjar.
- HUMMMM! Que bona!- va pensar
I Des de aquell dia, la bruixa maduixa va tastar les peres i les taronges, el meló i els tomàquets i moltes més coses bones, encara que les seves postres preferides continuaven sent les maduixes.

Treball territori.

Ahir vaig haver d'exposar el treball del territor juntament amb la meva companya Natàlia. El nostre treball tractava sobre el meu poble, Malgrat de Mar. L'exposició crec que va ser força correcte, tot i això per si algú es va perdre, us deixo aquí el powerpoint que vam utilitzar com a suport en l'exposició.

Powerr

View more presentations from Anna.

Conferència Ana del Barrio

Conferència Ana del Barrio

Descripció d'una persona

A la última classe de comunicació oral escrita i digital, cada un de nosaltres vam haver de presentar el nostre powerpoint amb una descripció d'un company/a de classe. Un cop vista la presentació, la resta de companys havia d'esbrinar qui era la persona de la que es paralava en el powerpoint mitjançant les diverses pistes que nosaltres donàvem.
Aquest powerpoint el puc penjar al bloc amb el programa Slideshare, aquest l'hem après a utilitzar a les classes de TIC.

¿Qui Ets Tu?

View more presentations from Anna.

Comunicació oral, escrita i digital 28.10.09

Dimecres dia 28, després d'haver llegit el llibre de "Com parlar bé en públic" vam haver de fer entre tots un decàleg del bon comunicador. Ens vam dividir per grups de 5 persones aproximadament i cada un havia d'anotar 10 frases per posar en aquest decàleg. Desrpés les vam posar totes en comú i el resultat va estar aquest:

DECÀLEG DEL BON COMUNICADOR

Relacionat amb el contingut

El contingut ha d’estar ben estructurat i clar, cal donar a conèixer al públic la intenció del discurs:
- Fer-se les 4 preguntes bàsiques: per què, què, a qui i com.
- Preparar un bon guió
- Exposar a la introducció les idees principals del discurs.
- Saber argumentar i exemplificar.
- Marcar clarament el final del discurs, destacant les idees principals destacades i trobant la frase clau per tancar el discurs

Cal tenir preparat recursos per introduir en el moment adequat del discurs
- L’orador ha de ser capaç d’improvisar.
- En el discurs no ha de mancar ni ha de sobrar res.
- El bon comunicador ha d’evitar les “coletillas”


Llenguatge corporal

L’orador ha de procurar fer una bona gesticulació, tenir cura de la posició, les mirades, el somriure, i utilitzar tècniques per amagar el nerviosisme, etc.
- Ensenyar el cos sencer dóna seguretat tant a l’orador, com a l’espectador.
- Controlar la respiració, ajuda a controlar els nervis.
- Desplaçar el cos per aproximar-se al públic
- Tenir cura del vestit. Portar la indumentària adequada al públic, respectant sempre la personalitat de l’orador

La veu

Utilitzar un bon to de veu, procurant modular tant el ritme com el volum, acompanya a fer més entenedor el discurs i a destacar els elements claus
- Bon ús de la veu (intensitat, volum, velocitat, entonació, articulació, vocalització, pauses, silencis, ...).
- Claredat i bona pronúncia

La qualitat del llenguatge oral és un dels elements del discurs que fa que els oients puguin seguir i comprendre amb més facilitat.
- Bon ús del llenguatge oral: sintaxi, lèxic, vocabulari, claredat, precisió, brevetat, oposició i antítesi.
- S’ha de parlar amb claredat i fer ús de frases curtes.


Elements de l’entorn . Proxèmia

Cal tenir cura de l’entorn on es fa el discurs, per tal de crear un clima adequat.
- Eliminar sorolls externs que puguin distreure o crear neguit.
- Procurar que la llum natural o artificial creï un clima agradable
- La comoditat dels seient per als oients és un factor que ajuda a posar més atenció
- L’orador ha de sentir-se còmode i disposar d’un espai on moure’s, on deixar els fulls... i si cal una bona taula
- Cal vetllar per tal que tan l’orador com els oients es puguin comunicar visualment

L’ús dels audiovisuals, és un bon recurs per acompanyar el discurs i a la vegada donar pautes per seguir el contingut.
- És important no abusar dels mitjans audiovisuals i no posar-hi tot el contingut
- La introducció d’imatges i exemples, o frases fetes, mitjançant els audiovisuals ajuda a comprendre i recordar el discurs


Estratègies per a captar el públic

Una bona actitud de proximitat ajuda a adquirir una major complicitat amb el públic
- Si utilitza l’ humor capta millor al públic.

Perfil d'un bon comunicador

COSES QUE DESCRIUEN A UN BON COMUNICADOR

És important que sigui una persona…

o Segura de sí mateix

o Que vocalitzi correctament i amb les pauses adequades

o Que no tingui vergonya al parlar en públic

o Que estructuri bé el contingut, coneixent la informació que exposarà

o Que parli amb una entonació adient

o Que tingui un vocabulari ampli, i portar-ho a terme tenint en compte el receptor al qual va dirigit

o Que utilitzi un bon llenguatge no verbal (gestos, mirades, recursos...)

o Que tingui una bona aparença física, adequada a la situació

o Que tingui bona capacitat d’improvisar

o Que sàpiga captar l’atenció de l’espectador

o Que tingui capacitat de sintetitzar el contingut

o Dinàmica, i amb recursos

o Que utilitzi suport tècnic, quan sigui necessari

o Que conegui al públic, al qual es dirigeix

o Que tingui poder de convicció i de persuasió

Seria bo que tothom tingués aquestes característiques per poder expressar-nos correctament, però també podem trobar persones que s’expressen perfectament i no reuneixen tots aquests punts.

Per tant, per millorar poc a poc la nostra expressió en públic el que podem fer és triar primer les característiques més bàsiques, per desprès perfeccionar-ho amb la resta.

Així no serà tant complicat ser un bon comunicador!

Comunicació oral, escrita i digital ( Una imatge no val més que mil paraules)

Aquest capítol anomenat "Una imatge val més que mil paraules", està extret del llibre “Una imatge no val més que mil paraules” de l'autor TUSON,J.

El fragment que hem llegit tracta sobre el fet de la utilització d'una imatge o d'una paraula en situacions diverses.
La diferència que trobem entre un concepte i l’altre, és que una imatge no et permet anar més enllà de la realitat, d'allò que veus , en canvi, les paraules en un text ens permeten crear les nostres pròpies imatges sobre el que creiem que es la realitat del que llegim.

Per exemple en una autopista les imatges són més utilitzades alhora d’informar i d'aquesta manera no caus en la distracció que suposaria anar en cotxe i llegir un text.

Actualment, la imatge està agafant una gran importància i la podem veure en el cinema i la televisió.
En conclusió no s'ha de donar més importància a una imatge o a les paraules del text ja que depèn de la situació s'utilitzarà una o l'altre.